Josep Bastons i Fàbrega, Palafrugell, 27 de juny de 1927, tapisser per tradició familiar i músic per vocació. Ha estat vocalista, instrumentista de bateria, guitarra, guitarra elèctrica i baix elèctric. Fundador del grup Peix Fregit.
Origen i infància.
Neix a Palafrugell el 27 de juny de 1927. Fill de Lluis Bastons Forgas i Carme Fàbrega Bach. La família paterna eren basters i tenien botiga al carrer Estret de Palafrugell. La família materna eren teixidors.Va començar els seus estudis a l'escola dels germans Maristes de Palafrugell, després va passar per “la Vila”, “Can Peya” i el col·legi Mercantil hispano-francès.
Als catorze anys s'estrena com a cantant al Casal Popular i s'estrena en una obra de teatre interpretada només per dones anomenada “Blancaneus” on interpreta la “Cançó del príncep”, al ser una obra només per noies, ell cantava darrera del taló.
Als setze anys comença els estudis de solfa amb el mestre Frederic Sirés i Puig per entendre les partitures i saber-les tocar. Aquests va agafar una gran amistat i el mestre Sirés el va fer partícip en tots els seus projectes, al Casal, al Centre Fraternal, al Cercle Mercantil, etc. Cada vegada que componia una cançó li feia aprendre a en Josep Bastons per veure com sonava.
Per una malaltia, en Josep va tenir que fer força repòs, i allà, amb una guitarra que li havien regalat, va aprendre tant sols amb un mètode. Cal remarcar que en Joan Poch en certes ocasions ja li havia deixat la seva guitarra i li havia ensenyat a col·locar els dits per fer els acords.
Al poc temps, va forma part d'un grup d'harmòniques anomenat “Armonías de Juventud” al Casal Popular amb en Tomás Cervera, Lluis Mallart, Manel Janó, Bernat Caussa i Joan Poch.
Poc després va formar el grup Hula amb en Manel Iglesias, Joan Espada i Gabriel Castelló. Anaven a fer serenates nocturnes a les cases de les noies i els serenos els acompanyaven fent callar la gent que es trobava pel carrer.
La música i la feina de tapisser
Alhora que començava amb els estudis de música també va començar amb l'ofici familiar de baster-tapisser, però no fou fins als 18 anys (1945) que va anar a Barcelona a aprendre l'ofici de tapisser a la casa Grau Hermanos. Allà s'hi va estar tes anys d'aprenent i tan bon punt va tornar a Palafrugell ja li van proposar d'ocupar-se de la tapisseria de la residencia que els Ventosa tenien a Ses Falugues. Aquests alhora es van encarregar de gestionar-li l'exempció de fer el servei militar gràcies als molts contactes amb els que comptaven.
Al tornar a Palafrugell va poder reprendre la seva vocació i va decidir provar sort als diferents concursos de cantants aficionats com "Primer aplauso", "Lluvia de estrellas", "Hacia la fama", entre altres on sempre quedava molt ben clasificat.
Els primers contactes amb les orquestres
Els primers contactes les orquestres es va produir ben aviat doncs en Frederic Sirés i Puig era director de l'Orquestra Primavera i convidava en Josep Bastons a cantar amb ells sempre que els contractaven per fer un ball de quintos o de modistilles.
També era cridat de la Principal de Palafrugell sempre que els hi calia un substitut, aleshores no existia la figura de vocalista doncs cantaven tots els musics junts amb un embut metàl·lic de llauna.
Orquestra Maravella
L'any 1954 li proposen integrar-se com a cantant a l'Orquestra Maravella, i sense pensar-ho, al dia següent es va presentar per fer la prova i de seguida li van oferir quedar-s'hi. Sortosament l'època de més feina amb l'orquestra coincidia amb l'època de vacances de al taller. Val a dir que en aquella època el seu pare era prou valent per ocupar-se'n.
L'any 1955 uns quants musics palafrugellencs de l'Orquestra Maravella van decidir fundar una nova orquestra i ell s'hi va afegir per tal d'estalviar-se la incomoditat de perdre tot un dia en el desplaçament en autobús a Caldes de Malavella on hi tenia la seu.
Conjunt Tropicana
Durant el canvi, van improvisar el conjunt Tropicana amb en Joaquim Ribas, Lluis Palet, Jaume Esteve, Emili Juanals, Josep Maria Bofill i en Josep Bastons. L'èxit va ser desmesurat i fins i tot va arribar a ser considerada la millor orquestina del pais.
Les orquestres franceses
L'any 1962 decideix deixar la feina de músic pensant que ja havia aconseguit tot allò que un músic pot aconseguir i es va dedicar plenament al negoci familiar. Aquell mateix any, un amic li va comentar que una orquestra francesa, la Maurice Rigola, necessitava un vocalista temporalment i com les actuacions es desenvolupaven els cap de setmana va creure convenient acceptar l'oferta i compaginar la feina de tapisser amb la de música. Al cap de quatre anys la orquestra es va dividir i ell va passar a la orquestra Lou Torrent on s'hi va estar quatre anys més. Després va estar a la Wils on s'hi va estar dos anys. En total la seva estada a les orquestres franceses va durar deu anys.
Els inicis al món de l'havanera
Establert definitivament a Palafrugell, l'any 1972 es va iniciar amb el mestre Frederic Sirés, la Maria Cervera i en Manel Iglesias per trobar-se a la terrassa del "bar Jazmin" del que ella era propietària per cantar aquelles peces per tots conegudes com son “La Rosina”, “Allà en La Habana” o “Salió de Jamaica”, però sempre sense una denominació definida.
L'any 1962 decideix deixar la feina de músic pensant que ja havia aconseguit tot allò que un músic pot aconseguir i es va dedicar plenament al negoci familiar. Aquell mateix any, un amic li va comentar que una orquestra francesa, la Maurice Rigola, necessitava un vocalista temporalment i com les actuacions es desenvolupaven els cap de setmana va creure convenient acceptar l'oferta i compaginar la feina de tapisser amb la de música. Al cap de quatre anys la orquestra es va dividir i ell va passar a la orquestra Lou Torrent on s'hi va estar quatre anys més. Després va estar a la Wils on s'hi va estar dos anys. En total la seva estada a les orquestres franceses va durar deu anys.
Els inicis al món de l'havanera
Establert definitivament a Palafrugell, l'any 1972 es va iniciar amb el mestre Frederic Sirés, la Maria Cervera i en Manel Iglesias per trobar-se a la terrassa del "bar Jazmin" del que ella era propietària per cantar aquelles peces per tots conegudes com son “La Rosina”, “Allà en La Habana” o “Salió de Jamaica”, però sempre sense una denominació definida.
El grup Peix Fregit
L'any 1974 l'Ernest Morató Vigorós, component del grup d'havaneres Port-Bo, els proposa per anar a cantar a la Cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell, però havien de trobar un nom a la nova formació. És en Manel Iglesias l'encarregat de batejar el grup i l'anomena Peix Fregit on hi ha estat 33 anys. D'aquesta manera en Josep Bastons, la Maria Cervera i en Manel Iglesias formen el grup d'havaneres.
L'any 1992 en Josep Bastons es jubila de la feina de tapisser dedicant-se en exclusiva a la feina de músic i compositor.
L'any 2005 rep el premi que atorga la vila de Palafrugell, “Peix Fregit” per la seva trajectòria musical.
L'any 2007 en complir els 80 anys es retira del grup Peix Fregit dedicant-se a les composicions. A llarg de la seva carrera el grup Peix Fregit l'han format amb la formació de trio i han passat per ell: Maria Cervera (1972-1976), Manel Iglesias (1972-1980), Pere Savalls (1976-1990), Pere Bahí (1980-1987), Josep Cruañas (1990-1999), Jordi Tormo (1987- ) i Pep Nadal (1999- ). En la actualitat el grup està format per Jordi Tormo, Pep Nadal i Norbert Torrecillas.
L'any 1974 l'Ernest Morató Vigorós, component del grup d'havaneres Port-Bo, els proposa per anar a cantar a la Cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell, però havien de trobar un nom a la nova formació. És en Manel Iglesias l'encarregat de batejar el grup i l'anomena Peix Fregit on hi ha estat 33 anys. D'aquesta manera en Josep Bastons, la Maria Cervera i en Manel Iglesias formen el grup d'havaneres.
L'any 1992 en Josep Bastons es jubila de la feina de tapisser dedicant-se en exclusiva a la feina de músic i compositor.
L'any 2005 rep el premi que atorga la vila de Palafrugell, “Peix Fregit” per la seva trajectòria musical.
L'any 2007 en complir els 80 anys es retira del grup Peix Fregit dedicant-se a les composicions. A llarg de la seva carrera el grup Peix Fregit l'han format amb la formació de trio i han passat per ell: Maria Cervera (1972-1976), Manel Iglesias (1972-1980), Pere Savalls (1976-1990), Pere Bahí (1980-1987), Josep Cruañas (1990-1999), Jordi Tormo (1987- ) i Pep Nadal (1999- ). En la actualitat el grup està format per Jordi Tormo, Pep Nadal i Norbert Torrecillas.
Premis i reconeixements
L'any 2005 rep el premi que atorga la vila de Palafrugell, “Peix Fregit” per la seva trajectòria musical. L'any 2012 ha rebut diversos homenatges i cantades dedicades com el 10è Festival d'havaneres de Sant Pol de Mar, la 31ª Mostra de l'Havanera Catalana de Palamós i la XXIX Trobada de cantaires d'havaneres al cor de cataluya (Manresa).
L'any 2005 rep el premi que atorga la vila de Palafrugell, “Peix Fregit” per la seva trajectòria musical. L'any 2012 ha rebut diversos homenatges i cantades dedicades com el 10è Festival d'havaneres de Sant Pol de Mar, la 31ª Mostra de l'Havanera Catalana de Palamós i la XXIX Trobada de cantaires d'havaneres al cor de cataluya (Manresa).
"L'home de la guitarra" [havanera-bolero] amb lletra d'en Carles Casanovas i música d'Antoni Mas. Interpretació de Neus Mar durant l'homenatge que li va fer la Penya Xindries al X Festival d'havaneres de la vil·la de Sant Pol de Mar. Enregistrament Toni Foixench.
"Que bonito amor" [bolero] (Jose Alfredo Jiménez). Interpretació magistral d'en Josep Bastons un d'aquells dies en que ens trobavem a la taverna La Bella Lola de Calella de Palafrugell. Enregistrament Toni Foixench.
"Si fuera pintor" [bolero]. Interpretació magistral d'en Josep Bastons un d'aquells dies en que ens trobavem al Restaurant La Nova Pasta de Llafranc. Enregistrament Toni Foixench.
Josep, gràcies per ser-hi i per deixar-nos compartir tant bons moments.
Salut, força i havaneres a dojo!.
© Copyright de les fotografies: Totes les fotografies utilitzades en aquest escrit han estat cedides per els seus propietaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada