SALVADOR DABAU i CAUSSÀ (1909-2002)

El pròxim 2 de març, es celebren els 100 anys del naixement de un altre dels mestre de les Havaneres. En Salvador Dabau. Aquest cas diferent al del Mestre Ortega Monasterio, doncs, va composar menys quantitat d’havaneres, i és va dedicar a elles quan es va jubilar com a mestre d’escola.

Us bé de gust, conèixer una mica més al compositor de havaneres tan i tan boniques com “un cant d’amor, entre les barques i La barca abandonada”?.

Bé, per començar, i extraient informació dels llibres que tinc, us diré, que un altre Mestre, en Carles Casanovas, el descriu així..
”[...]...a més d’una persona entranyable, de les més bondadoses que he conegut mai..[...].”

Aquesta expressió, igual o similar, la he trobat arreu que he llegit coses d’en Dabau. Per tant, és una expressió generalitzada, el dir que en Dabau, era una gran persona, i transmetia una serenor i una bondat, difícil de trobar avui en dia.

En Salvador Dabau i Caussà, va néixer a Vilajuïga el 2 de març de 1909.

De ben jovenet ja el van catalogar com a nen prodigi, doncs, feia el cantant solista del poble, fins que als nou anys, va ingressar a l’Escolania de Montserrat, a través del Mossèn Joan Monné, que quan el va escoltar, va pensar què, per aquella veu, s’havia de fer alguna cosa més que escoltar-la, i així va ésser.
A l’Escolania, va compartir estada amb en Conrad Saló, i en Josep Mª Vilà, posteriorment ànima de la Principal de la Bisbal.
Estudiaven cinc hores diàries de música, allà va aprendre a tocar el piano, l’orgue, el violí.....en els sis anys que va estar.

Als dotze anys va escriure la seva primera composició ”Pregaria”, dedicada a la germana morta d’un company de l’Escolania, fill del cap de l’estació del Cremallera de Montserrat.

Quan va sortir de l’Escolania es va establir a Girona amb la seva família. Allà continuar els estudis de música amb el Mestre Civil, doncs el professor de violí que tenia a l’Escolania, era el germà del Mestre Civil, i va anar recomanat.
Paral·lelament als estudis de música, va estar estudiant la carrera de Magisteri, de la qual ha exercit durant més de 47 anys.
Va obtenir el títol de Professor de Música pel Conservatori del Liceu de Barcelona.
Inicialment, en Dabau no és va dedicar a les havaneres. No fou fins els anys vuitanta, que va començar a composar havaneres.

En Dabau, ha estat un gran compositor de sardanes, encara que jo solament el conegui de les havaneres, un cop he començat a buscar, he vist que per les Sardanes, també ha fet molt.
Bé, als 19 anys composà la seva primera sardana, “Nines”, dedicada a una noia de nom “Angelines”. La va estrenar un 7 de març de 1927, festivitat de Sant Tomàs, en la qual es celebrava una gran ballada de sardanes. I s’estrenà la Rambla de Barcelona.

Just abans de la guerra, en Dabau, formava part de l’Orquestra Simfònica de Girona, en la qual ell tocava la viola. Alternava, la orquestra amb un quartet que fa formar junt amb Joan Bataller, Lluís Moreno Palli, Josep Moreno Palli, anomenat el Quartet Albéniz.

Quan la guerra el varen enviar amb la divisió Durruti, i quan Saragossa ja estava assetjada, el van fer presoner i el varen enviar a un camp de concentració a Santander. Algú de l’altre bàndol, del qual, es desconeix el nom, el va avalar, i va poder sortir del camp de concentració, però el varen tornar a mobilitzar, aquest cop en l’altre bàndol.
Quan el cap del batalló, es va assabentar que ell era pianista, el va fer anar a comprar un piano a Saragossa, perquè a partir de llavors, la seva missió era la de oferir una hora de concert cada dia quan els militars acabaven la feina.

En acabar la guerra, va anar a fer de mestre a Torroella de Montgrí.
Dins de l’obra d’en Dabau, i en l’apartat de clàssiques, destaca, “Els tres petons”, tres actes de ballet, la qual la va interpretar una companyia italiana de la població de Bercelli, el dia de Sant Jordi de l’any 83, al Teatre Municipal.

Bé, ja arribem a les havaneres......

A la dècada dels anys 70, entrà formar part del grup Oreig de Mar, com acordionista i arranjador.
L’any 1984 entrà a formà part Llops de Mar.
Ha composat unes 30 havaneres, i li ha posat música als versos d’en Josep Maria de Segarra, i lletres d’en Carles Casanovas, Antònia Vilàs, Josep Mª. Misnitral, entre molts d’altres.
Una de les havaneres més populars és “Entre les Barques”, li posar música a unes lletres d’en Josep Mª, de Segarra. Com diu el Mestre Dabau, “...la vaig composar en una tarda, doncs la pròpia lletra, ja era música......”. Amb aquesta havanera, va obtenir el primer premi al Concurs de Cançó Marinera de Palamós, que ha esdevingut en la Mostra de l’Havanera Catalana.

En Salvador Dabau ha estat el compositor de havaneres tan conegudes com:
La barca abandonada amb lletra de Josep Mª. Misnitral.
El cant del mar amb lletra d’Antònia Vilàs.
Un cant d’amor amb lletra d’en Carles Casanovas.

I d'altres moltes no tant conegudes, però no per això menys boniques que les anteriors, com:
Et tinc a tu (havanera dedicada a la seva esposa, Pilar) amb lletra de Maria Serrat.
Eren amics amb lletra de Carles Casanovas.
L'avia i el mar amb lletra de Maria Serrat.
Vent de Garbí amb lletra d'Armand Beneyto.
I si vols saber amb lletra d'Andreu Navarro.
El capità amb lletra de Ferran Agulló.

La XXXIII Cantada de Havaneres a Calella de Palafrugell l’any 1999, va estar dedicada a ell.

En Salvador Dabau morí a Girona, el 3 de desembre de 2002 a l’edat de 93 anys.

Com diu el Mestre Dabau en una entrevista a la Revista de Girona, “...la música és per a mi una veritable droga, constructiva i preciosa. Jo no puc desfer-me’n de la música. Hi estic lligat. La porto molt endins. M’he jubilat de mestre, però en la musica no hi ha jubilacions que valguin....”.

Bé companys, espero que us serveixi, per conèixer una mica més a la gent, que ens fa feliços. Si, si, no ho dic malament. Quan jo escoltava, o cantava la havanera, Entre les barques, o un cant d’amor, pensava, “oh, que bónica que és aquesta havanera, fa goig escoltar-la i cantant-la!, per tant, hem de pensar, que gràcies a personatges com en Salvador Dabau, avui estem on estem, i escoltem el que escoltem.

Hi ha molts d’altres autors i compositors que no han tingut la sort que ha tingut en Dabau en el món de les Havaneres, però els hi estic igual de agraït que als grans Mestres.

Bé companys, un article més que hem ficat dins del nostre coneixement, i això que de vegades el perdem.....

Els fons de documentació ha estat gràcies a les poques publicacions que hi han del gènere, tant en llibres com a la xarxa, i a un gran tresor que tinc, un amic, que em va passar un enregistrament de una entrevista a la radio amb el Mestre Dabau, Gràcies Company!!

Salut!!.